Amor propi: quan estimar també vol dir parar

Parlem molt d'amor

De parella, de relacions, de donar, de cuidar.

Però poques vegades ens preguntem des d’on estimem.

Quan el cos està cansat, quan les emocions estan desbordades o quan el ritme del dia a dia no deixa espai per respirar, l’amor es pot convertir en esforç. No perquè no hi sigui, sinó perquè no hi ha descans intern.

L’amor, perquè flueixi, necessita equilibri.

Quan estimar cansa

Hi ha moments en què estimem molt.

Estimem la parella, la família, la feina, els projectes.

I tot i així, ens sentim esgotades.

Aquest cansament no sempre té a veure amb falta d’amor. Sovint té a veure amb falta de pausa, amb no escoltar el cos, amb sostenir massa temps

sense aturar-nos.

El cos parla.

Les emocions també.

I quan no els escoltem, apareixen senyals: tensió, irritabilitat, cansament constant, dificultat per descansar o una sensació difusa de desconnexió.

Amor propi no és fer més

Sovint confonem l’amor propi amb afegir més coses:

Més rutines

Més exigència

Més “hauria de”.

Però amor propi no és fer més.

És deixar de forçar.

És permetre’t parar abans de seguir.

És escoltar què està passant dins teu abans de continuar donant cap enfora.

Quan el sistema nerviós està alterat, qualsevol relació se’n ressent.

No perquè hi hagi un problema amb l’altre, sinó perquè no hi ha espai intern.

Cos, emocions i equilibri

Parar no és rendir-se, és escoltar-se.

Tot el que vivim deixa empremta.

Al cos, a les emocions, a l’energia.

Quan no hi ha equilibri intern, apareix un desordre subtil:

costa concentrar-se,

costa sentir plaer,

costa estar present.

Cuidar el cos i les emocions no és un luxe.

És una necessitat bàsica.

Quan el cos pot relaxar-se, l’energia es reorganitza.

I les emocions també respiren diferent.

Les relacions també ho noten

Moltes tensions relacionals no comencen en la relació, sinó en com estem nosaltres.

Quan estem cansades:

• reaccionem més del compte

• ens costa posar límits

• ens sentim més vulnerables o irritables

Quan recuperem una mica d’equilibri intern, les relacions no necessàriament canvien… però la manera com hi estem sí.

I això ja ho transforma tot.

Cuidar-te com a acte d’amor

És respectar els teus ritmes.

És demanar suport abans d’arribar al límit.

No cal estar “malament” per cuidar-se.

A vegades, cuidar-se és prevenció.

Altres vegades, és reparació.

En qualsevol cas, és un acte profund d’amor conscient.

Aquesta setmana parlem d’amor des d’un lloc més silenciós.

Menys idealitzat.

Més real.

Amor cap a tu.

Amor cap al teu cos.

Amor cap al que sents.

Si en llegir això has notat que necessites parar, escoltar-te o recuperar una mica d’equilibri, pots escriure’m.

Escriu-me amb calma

Resposta personal i sense compromís